L'art de viure: Meditació Vipassana

El següent text està basat en una xerrada pronunciada per S.N. Goenka a Berna, Suïssa.

Tothom busca la pau i l'harmonia, perquè és això el que ens falta en les nostres vides. De tant en tant tots experimentem agitació, irritació, falta d'harmonia.
I quan sofrim aquestes afliccions, no les guardem per a nosaltres mateixos; sovint les distribuïm també als altres. La infelicitat impregna l'atmosfera al voltant d'algú que és desgraciat, i aquells que entren en contacte amb tal persona també es veuen afectats. Certament aquesta no és una forma molt hàbil de viure.

Hem de viure en pau amb nosaltres mateixos, i en pau amb els altres. Després de tot, els éssers humans som éssers socials, que hem de viure en societat i tractar uns amb els altres. Però com viure en pau? Com romandre en harmonia en el nostre interior i mantenir la pau i l'harmonia al nostre voltant, perquè els altres també puguin viure en pau i harmonia?

Per alliberar-nos del nostre patiment, hem de conèixer la seva raó bàsica, la causa del sofriment. Si investiguem el problema, queda clar que sempre que comencem a generar qualsevol negativitat o impuresa en la ment, estem destinats a ser infeliços. Una negativitat en la ment, una taca o impuresa mental, no pot coexistir amb la pau i l'harmonia.

Com comencem a generar negativitat? Una vegada més, a través de la recerca, es fa evident. Ens tornem infeliços quan trobem a algú que es comporta d'una manera que no ens agrada, o quan descobrim que succeeix alguna cosa que no ens agrada. Succeeixen coses no desitjades i creem tensió en el nostre interior. Les coses que desitgem no succeeixen, algun obstacle s'interposa en el camí, i de nou creem tensió a l'interior; comencem a fer nusos a l'interior. I al llarg de la vida, les coses no desitjades continuen succeint, les coses desitjades poden succeir o no, i aquest procés de reacció, de lligar nusos -nusos gordians- fa que tota l'estructura mental i física sigui tan tibant, tan plena de negativitat, que la vida es torna trista.

Ara bé, una manera de resoldre aquest problema és arreglar les coses perquè no succeeixi res no desitjat en la vida, perquè tot vagi succeint exactament com desitgem. O bé hem de desenvolupar un poder, o algú més que acudeixi en la nostra ajuda ha de tenir aquest poder, per vetllar perquè les coses no desitjades no succeeixin i perquè tot el que volem succeeixi. Però això és impossible. No hi ha ningú en el món els desitjos del qual es compleixin sempre, en la vida del qual tot ocorri segons els seus desitjos, sense que passi res no desitjat. Constantment passen coses que són contràries als nostres desitjos i anhels. D’aquesta manera sorgeix la pregunta: com podem deixar de reaccionar cegament quan ens enfrontem a coses que no ens agraden? Com podem deixar de crear tensió i romandre en pau i harmonia?

A l'Índia, així com en altres països, els savis i sants del passat van estudiar aquest problema -el problema del patiment humà- i van trobar una solució: si passa una cosa no desitjada i comencem a reaccionar generant ira, o qualsevol mena de negativitat, cal, el més aviat possible, desviar l'atenció cap a una altra cosa. Per exemple, t'aixeques, prens un got d'aigua, comences a beure: la teva ira no es multiplicarà; sinó que començarà a disminuir. O comences a comptar: un, dos, tres, quatre. O comences a repetir una paraula, o una frase, o algun mantra, potser el nom d'un déu o una persona santa cap a qui sents devoció; la ment es distreu, i fins a un cert punt estaràs lliure de la negativitat, lliure de la ira.

Aquesta solució va ser útil; va funcionar. Encara funciona. En respondre així, la ment se sent lliure de l'agitació. No obstant això, la solució funciona només a nivell conscient. De fet, en desviar l'atenció empenys la negativitat profundament a l'inconscient, i allí continues generant i multiplicant la mateixa impuresa. En la superfície hi ha una capa de pau i harmonia, però en les profunditats de la ment hi ha un volcà adormit de negativitat reprimida que tard o d'hora pot entrar en erupció en una violenta explosió.

D’altres exploradors de la veritat interior van anar encara més lluny en la seva cerca i, en experimentar la realitat de la ment i la matèria al seu interior, van entendre que desviar l'atenció només és fugir del problema. Fugir no és una solució; t’has d'enfrontar al problema. Sempre que sorgeixi la negativitat en la ment, simplement observa-la, afronta-la. Tan aviat com comences a observar una impuresa mental, aquesta comença a perdre la seva força i s'esvaeix lentament.

És una bona solució; evitar tots dos extrems: la repressió i l'expressió. Enterrar la negativitat en l'inconscient no l’erradicarà, i permetre que es manifesti en forma d'accions físiques o verbals malsanes només crearà més problemes. Però si només l‘observes, llavors la impuresa desapareix i te n'alliberes.

Això sona meravellós, però és realment pràctic? No és fàcil enfrontar-se a les pròpies impureses. Quan sorgeix la ira, ens aclapara tan ràpidament que ni tan sols ens n'adonem. Aleshores, dominats per la ira, perpetrem accions físiques o verbals que ens fan mal a nosaltres mateixos i als altres. Després, quan la ira ha passat, comencem a plorar i a penedir-nos, demanant perdó a aquesta o aquella persona o a Déu: "Oh, vaig cometre un error, si us plau perdona'm!" Però la següent vegada, en trobar-nos en una situació similar, tornem a reaccionar de la mateixa manera. Aquest continu penediment no serveix de res.

La dificultat rau en el fet que no som conscients de quan comença la negativitat. Comença  en les profunditats de la ment inconscient, i quan assoleix el nivell conscient ha guanyat tanta força que ens aclapara, i no podem observar-la.

Anem a suposar que contracto un secretari privat, perquè quan sorgeixi la ira em digui: "Mira, la ira està començant!" Com que no puc saber quan començarà aquesta ira, hauré de contractar tres secretaris privats en tres torns, les 24 hores del dia! Diguem que m'ho puc permetre, i la ira comença a sorgir. De seguida el meu secretari em diu, "Oh, mira -la ira ha començat!" El primer que faré és renyar-lo: "Idiota! Creus que et paguen per alliçonar-me?" Estic tan aclaparat per la ira que no em serviran de res els bons consells.

Suposem que la saviesa preval i no el renyo. En canvi, li dic: "Moltes gràcies. Ara haig d'asseure i observar la meva ira". Tanmateix, això és possible? Tan aviat com tanco els ulls i tracto d'observar la ira, l'objecte de la ira em ve immediatament a la ment - la persona o l'incident que va iniciar la ira. Llavors no estic observant la ira en si mateixa; tan sols observo l'estímul extern de l’emoció. Això només servirà per multiplicar la ira, i per tant no és una solució. És molt difícil observar una negativitat abstracta -qualsevol emoció abstracta- dissociada de l'objecte extern que originalment la va provocar.

No obstant això, algú que va arribar a la veritat última va trobar una solució. Va descobrir que sempre que sorgeix alguna impuresa en la ment, en el pla físic comencen a succeir dues coses simultàniament. Una és que la respiració perd el seu ritme normal. Comencem a respirar més fort sempre que sorgeix la negativitat en la ment. Això és fàcil d'observar. A un nivell més subtil, comença una reacció bioquímica en el cos, que produeix una certa sensació. Tota impuresa generarà una o altra sensació dins del cos.

Això representa una solució pràctica. Una persona ordinària no pot observar les impureses abstractes de la ment: la por, la ira o la passió abstracta. Però amb l'entrenament i la pràctica adequats és molt fàcil observar la respiració i les sensacions corporals, ambdues directament relacionades amb les contaminacions mentals.

La respiració i les sensacions ajuden de dues maneres. Primer, seran com a secretaris personals. Tan aviat com sorgeixi una negativitat en la ment, la respiració perdrà la seva normalitat; començarà a cridar, "Mira, alguna cosa ha sortit malament!" I no podem renyar l'alè; hem d'acceptar l'advertiment. De la mateixa manera, les sensacions ens diran que alguna cosa ha anat malament. Així, una vegada advertits, podem començar a observar la respiració, començar a observar les sensacions, i molt aviat ens adonem que la negativitat passa.

Aquest fenomen mental-físic és com una moneda amb dues cares. En una cara estan els pensaments i les emocions que sorgeixen en la ment, en l'altra cara estan la respiració i les sensacions en el cos. Qualsevol pensament o emoció, qualsevol impuresa mental que sorgeixi es manifesta en la respiració i les sensacions d'aquest moment. Així doncs, en observar la respiració o les sensacions, estem de fet observant les impureses mentals. En lloc de fugir del problema, ens enfrontem a la realitat tal com és. Com a resultat, descobrim que aquestes impureses perden la seva força; ja no ens dominen com ho feien en el passat. Si persistim, al final desapareixen per complet i comencem a viure una vida pacífica i feliç, una vida cada vegada més lliure de negativitats.

D'aquesta manera la tècnica d'auto-observació ens mostra la realitat sota els seus dos aspectes, l'interior i l'exterior. Fins ara només miràvem a fora, sense tenir en compte la veritat interna. Sempre miràvem a fora per trobar la causa de la nostra infelicitat; sempre culpàvem i intentàvem canviar la realitat exterior. No vam entendre mai que la causa del sofriment resideix a l'interior, en les nostres pròpies reaccions cegues cap a les sensacions agradables i desagradables, perquè ignoràvem la realitat interna.

Ara, amb l'entrenament, podem veure l'altra cara de la moneda. Podem ser conscients de la nostra respiració i també del que està succeint a l'interior. Ja es tracti de la respiració o de la sensació, aprenem a observar-la sense perdre el nostre equilibri mental. Deixem de reaccionar i de multiplicar el nostre patiment. Ara, permetem que les impureses es manifestin i passin.

Com més es practiqui aquesta tècnica, més ràpidament es dissoldran les negativitats. A poc a poc la ment s'allibera de les impureses, es torna pura. Una ment pura sempre està plena d'amor desinteressat per tots els altres, plena de compassió pels errors i el sofriment dels altres, plena d'alegria pels seus èxits i la seva felicitat, plena d'equanimitat davant qualsevol situació.

Quan un arriba a aquesta fase, tot el patró de la seva vida canvia. Ja no és possible fer res, verbal o físic, que pertorbi la pau i la felicitat dels altres. En lloc d’això, una ment equilibrada no sols es torna pacífica, sinó que l'atmosfera circumdant també s'impregna de pau i harmonia, i això acaba per afectar els altres, ajudant-los també.

En aprendre a mantenir l'equilibri enfront de tot el que s'experimenta a l'interior, també desenvolupem el despreniment cap a tot el que es troba en situacions externes. No obstant això, aquest despreniment no és una evasió de la realitat  o indiferència pels problemes del món. Aquells que practiquen Vipassana regularment es tornen més sensibles al patiment dels altres, i fan tot el possible per alleujar el sofriment de qualsevol manera que puguin, no amb  agitació , sinó amb una ment plena d'amor, compassió i equanimitat. Aprenen la indiferència santa - com estar totalment compromesos, totalment involucrats a ajudar els altres, mentre que al mateix temps mantenen l'equilibri de la ment. D'aquesta manera romanen en pau i feliços, mentre treballen per la pau i la felicitat dels altres.

Això és el que el Buda va ensenyar: un art de viure. Mai no va establir o va ensenyar cap religió, cap "isme". Mai no va instruir els que s'acostaven a ell a practicar cap ritu o ritual, cap formalitat buida. En canvi, els va ensenyar a observar la naturalesa tal com és, observant la realitat interior. Per ignorància continuem reaccionant de manera que ens perjudiquem a nosaltres mateixos i als altres. Però quan sorgeix la saviesa, la saviesa d'observar la realitat tal com és, aquest hàbit de reaccionar desapareix. Quan deixem de reaccionar cegament, és quan som capaços d'una acció -una acció real que procedeix d'una ment equilibrada, una ment que veu i entén la veritat. Aquesta acció només pot ser positiva, creativa, útil per a nosaltres mateixos i per als altres.

És necessari, per tant, "conèixer-se a un mateix", consell que tots el savis han donat. Ens hem de conèixer a nosaltres mateixos, no sols intel·lectualment en l'àmbit de les idees i les teories, i no sols emocionalment o devota, simplement acceptant cegament el que hem sentit o llegit. Tal coneixement no és suficient. Més aviat, hem de conèixer la realitat de manera vivencial. Hem d'experimentar directament la realitat d'aquest fenomen mental-físic. Només això ens ajudarà a alliberar-nos del nostre sofriment.<

Aquesta experiència directa de la nostra pròpia realitat interior, aquesta tècnica d'auto-observació, s'anomena meditació Vipassana. En el llenguatge de l'Índia en l'època de Buda, passana significava veure de manera ordinària, amb els ulls oberts; però Vipassana és observar les coses tal com són en realitat, no sols com semblen ser.  S'ha de penetrar la veritat aparent fins arribar a la veritat última de tota l'estructura psico-física. Quan experimentem aquesta veritat, aleshores aprenem a deixar de reaccionar cegament, a deixar de crear negativitats i, de forma natural, les antigues es van erradicant gradualment. Ens alliberem del patiment i experimentem la veritable felicitat.

Hi ha tres passos en la formació donada en un curs de meditació. Primer, abstenir-nos de qualsevol acció, física o verbal, que pertorbi la pau i l'harmonia dels altres. Un no pot treballar per alliberar-se de les impureses de la ment i al mateix temps seguir realitzant actes físics i verbals que només les multipliquen. Per tant, el codi de moralitat és el primer pas essencial de la pràctica. Ens comprometem a no matar, a no robar, a no incórrer en conductes sexuals inapropiades, a no dir mentides, i a no consumir intoxicants. En abstenir-nos de tals accions, permetem a la ment calmar-se prou per avançar.

El següent pas és desenvolupar un cert domini sobre aquesta ment salvatge, entrenant-la perquè romangui fixa en un sol objecte, la respiració. Es tracta de mantenir l'atenció en la respiració tant de temps com sigui possible. No és un exercici de respiració; no regulem la respiració. Al contrari, observem la respiració natural tal com és, tal com entra, tal com surt. D'aquesta manera calmem encara més la ment perquè no es vegi dominada per negativitats intenses. Al mateix temps, concentrem la ment, fent-la aguda i penetrant, capaç de treballar en la comprensió profunda.

Aquests dos primers passos, viure una vida moral i controlar la ment, són molt necessaris i beneficiosos en si mateixos, però no portaran a la supressió de les negativitats si no es fa un tercer pas: purificar la ment de les contaminacions desenvolupant la comprensió de la pròpia naturalesa. Això és Vipassana: experimentar la pròpia realitat mitjançant l'observació sistemàtica i desapassionada en el nostre interior del sempre canviant fenomen ment-matèria que es manifesta en forma de sensacions. Aquesta és la culminació de l'ensenyament de Buda: l’auto-purificació per l’auto-observació.

Pot ser practicada per tothom. Tots ens enfrontem al problema del patiment. És una malaltia universal que requereix un remei universal, no sectari. Quan patim per culpa de la ira, no és una ira budista, una ira hindú o una ira cristiana. La ira és la ira. Quan un s'agita com a resultat d'aquesta ira, aquesta agitació no és cristiana, ni jueva, ni musulmana. La malaltia és universal. El remei també ha de ser universal.

Vipassana és aquest remei. Ningú objectarà a un codi de vida que respecti la pau i l'harmonia dels altres. Ningú objectarà res al desenvolupament del control sobre la ment. Ningú objectarà res al desenvolupament de la comprensió de la seva pròpia naturalesa, mitjançant la qual és possible alliberar la ment de les negativitats. Vipassana és un camí universal.

Observar la realitat tal com és observant la veritat interior, és a dir, conèixer-se a un mateix directament i a través de l'experiència. A mesura que un practica, es va alliberant del patiment que provoquen les impureses mentals. Des de la  veritat basta, aparent i externa, un penetra fins a la veritat última de la ment i la matèria. Després es transcendeix això i s'experimenta una veritat que està més enllà de la ment i la matèria, més enllà del temps i l'espai, més enllà del camp condicionat de la relativitat: la veritat de l'alliberament total de totes les contaminacions, de totes les impureses, de tots els sofriments. Sigui quin sigui el nom que li donem a aquesta veritat última, és irrellevant; és l'objectiu final de tots.

Que tots vosaltres experimenteu aquesta veritat última. Que totes les persones s'alliberin del patiment. Que gaudeixin d'una veritable pau, una veritable harmonia, una veritable felicitat.

QUE TOTS ELS ÉSSERS SIGUIN FELIÇOS